Scaping the Winter in the North of Africa

Sobre la destinació: Cap Verd és un país insular que abasta un arxipèlag de 10 illes volcàniques al centre de l'oceà Atlàntic. Situat a 570 quilòmetres (350 milles) de la costa de l'Àfrica Occidental, les illes cobreixen una àrea combinada de poc més de 4.000 quilòmetres quadrats (1.500 milles quadrades). L'arxipèlag de Cap Verd estava deshabitat fins al segle XV, quan els exploradors portuguesos van descobrir i colonitzar les illes, establint el primer assentament europeu als tròpics. Idealment situat per al comerç d'esclaus de l'Atlàntic, les illes van prosperar durant els segles XVI i XVII, atraient comerciants, corsaris i pirates. La fi de l'esclavitud al segle XIX va portar a la decadència econòmica i a l'emigració. Cap Verd es va recuperar gradualment com un important centre comercial i escala per a les rutes marítimes. Incorporat com a departament d'ultramar de Portugal el 1951, les illes van continuar agitant per la independència, que es va aconseguir pacíficament el 1975. Des de principis dels anys 90, Cap Verd ha estat una democràcia representativa estable, i continua sent un dels països més desenvolupats i democràtics d'Àfrica. Sense recursos naturals, la seva economia en desenvolupament està majoritàriament orientada cap als serveis, amb un creixent enfocament en el turisme i la inversió estrangera. La seva població d'aproximadament 512.000 habitants és majoritàriament de patrimoni mixt europeu i subsaharià, i predominantment catòlica romana, reflectint l'herència del domini portuguès. Existeix una comunitat diaspòrica considerable arreu del món, lleugerament superior en nombre als habitants de les illes. Històricament, el nom "Cap Verd" s'ha utilitzat en anglès per a l'arxipèlag i, des de la independència el 1975, per al país. El 2013, el govern de Cap Verd va determinar que la denominació portuguesa Cabo Verde seria utilitzada d'ara endavant per a propòsits oficials, com a les Nacions Unides, fins i tot en contextos en anglès. Cap Verd és membre de la Unió Africana.

Sobre la destinació: Porta al desert i al sud, Marràqueix és aclaparadora com cap altra ciutat imperial de Marroc. Els seus carrers i carrerons de color rosa vermell estan plens de sons, imatges, olors i vida. La calor de mig estiu és suficient per a prostrar la majoria de turistes. Els millors moments per explorar Marràqueix són al matí, a primera hora de la tarda, i a l'hivern, quan les temperatures són suaus, però cauen significativament a la nit, a causa de l'aire fred de l'Alt Atles. La Djemaa El-Fna, Assemblea dels Morts, és tot menys el que el seu nom suggereix. Un mercat calent i ple de gent durant el dia, la Djemaa realment comença a moure's a la posta de sol quan els artistes envaeixen. Aquest circ a l'aire lliure caòtic ofereix un microcosmos de Marroc en el seu aspecte més exòtic. L'enorme audiència es reuneix en cercles estrets al voltant del divers elenc d'artistes. Gairebé cada tour de Marràqueix comença a la Mesquita Koutoubia del segle XII, amb el seu magnífic minaret presidint la Djemaa. El minaret, coronat per una llanterna de tres esferes daurades, és l'exemple més antic i pur de l'arquitectura dels Almohades. Els dos monuments més impressionants de la ciutat daten del segle XVI. Deleiteu els vostres ulls i refresqueu-vos a l'ornada Madrassa Ben Youssef, l'escola corànica més gran del Nord d'Àfrica. Encara més sumptuoses són les deslumbrants Tombes Saadianes, modelades segons l'interior de l'Alhambra de Granada. La vista des de la terrassa del Palau Badi, ara en ruïnes, és majestuosa. A prop trobem el Palau Bahia del segle XIX. És un palau ornamentat i bell amb jardins tranquils amb fonts. Per escapar del sol implacable de migdia, passegeu pels exuberants Jardins de Menara i relaxeu-vos al encantador pavelló al costat del llac. Marràqueix és sorollosa, ocupada, polsosa i caòtica. És un banquet visual i sensorial de color, cultures diverses, arquitectura i disseny. Marràqueix ofereix un gust exòtic i emocionant d'Àfrica i la millor part és que està a només unes hores d'Europa en avió.

Sobre la destinació: Amb una costa mediterrània suau i arenosa, perfumada amb gessamí i brises marines, Tunis es reinventa com a capital àrab ambiciosament moderna. La ciutat està decidida a preservar les seves tradicions mediterrànies així com les seves arrels àrabs i africanes. És una actitud que es reflecteix en la seva arquitectura, amb l'antiga medina àrab situada al costat de la Ville Nouvelle (Ciutat Nova) colonial francesa. Com qualsevol altra metròpoli àrab, la medina és el cor històric i espiritual de la ciutat. Els carrers enrevessats de la medina estan plens de gent venent, comprant i transportant mercaderies, envoltats de l'olor d'espècies. El contrast amb les palmeres i les terrasses de cafè de l'avinguda Habib Bourguiba de la ville nouvelle no podria ser més gran. Homes grans amb vestits tradicionals miren passar treballadors d'oficina amb vestit i joves amb texans i camises: això és Tunis. Als suburbis es troben el meravellós Museu del Bardo i les impressionants i misterioses ruïnes de l'antiga Cartago, des d'on Aníbal va partir per conduir els seus elefants a través dels Alps. També a prop es troba el poble més bonic de Tunísia, Sidi Bou Said, inspiració de molts artistes, i les precioses platges de sorra blanca de La Marsa. Tunis és una capital vibrant però relaxada que celebra les seves influències occidentals i orientals i mostra amb orgull el seu patrimoni cultural.